En veure l’altimetria de la cursa hom pot pensar que Els 10 de Santa poden arribar a ser infernals. La primera ullada espanta, però, després, veiem que no  ni ha per tant. Així, fixeu-vos que l’altura va pujant de 10 en 10 i que els kilòmetres, al paper són “cursts” (si “estireu” la imatge, aleshores, el terror inicial es transforma i ens troben davant d’una cursa interessant, molt suggerent i plena de possibilitats. Anem a pams:
0 - 1.-  Des que sortim anem baixant, amb uns mínims desnivells, practicament imperceptibles.
1 – 2.-  En transcórrer tot aquest tram per camins de terra, es fa molt agradables i quasi no notem una lleugera pujada. 200 metres abans d’arribar al KM 2, hi ha una baixada. Es pot aprofitar per agafar forces.
2 – 3.- No ho neguem: fa pujada però, tret d’un parell de centenars de mts. (pam amunt pam avall) anem cap amunt de manera progressiva. L’únic inconvenient és més psicològic que no pas real: quan creiem que fet el cim, continua la pujada i això fa que reneguem una mica (tampoc no massa!).
3 – 4.- Bé, aquí tenim de tot; la dinàmica iniciada en el KM 3 (pujada i més pujada) continua uns 500/600 metres més. I només un petit tros  ens pot fer pensar  en els ancestres dels organitzadors de la cursa.
   A partir de la meitat, tot baixada fins el següent punt quilomètric.
4 – 5.- Ací toca volar (com ho fan els àngels i també els sants) A voltes hi ha un pendent fort, així, cal anar vigilant. Es tracta d’un kilòmetre que tant ens permet recuperar-nos com esgarrapar uns segons preciosos al promig final de la cursa.
5 – 6.-   Poc després d’encetar aquest KM ens troben amb l’avituallament. A banda i banda trobareu col·laboradors nostres oferint-vos el preciós líquid. Com qui dit, tot aquest quilòmetre és un passeig, pràcticament pla (l’altimetria no li fa justícia).
6 – 7-  Poc després de trobar aquest punt quilomètric, hi ha una pujada força sua de menys de 300 metres.  Després, i fins el punt 7 fa baixada (potser no tant pronunciada com fa preveure l’altimetria, però si el suficient agraïda per a permetre’ns agafar forces de cara als 3 últims KM.
7 – 8.- Tot i que l’altimetria que ens han passat s’entesta a dir el contrari, aquest 1.000 metres són un passeig  on pujades i baixades són tan insignificants que igual ni  les notem. A més a més, anem ja per dins del poble i veiem Santa Perpètua des d’una òptica singular i molt agradabe.
8 – 9.-   El mateix que en l’anterior quilòmetre val aquí. Amb un afegit interessant; anem pel dins del ventre del poble, on una nova dimensió de Santa s’obre als nostres ulls: la rambla, la plaça de l’ajuntament, la plaça nova, etc.. (no necessàriament en aquest ordre).
9 – 10.-  Un altre passeig (tornem a enfilar el passeig de la Florida, allí on neix) fins els darrers 300 metres.  Diríem que es tracta de l’única part una mica forta, més que res perquè ja portem a les esquenes prop de 10 KMS.  Tot i així cal que ens ho agafem calmosament i pensar que estem a punt d’acabar i  ens espera un merescut descans!